Las Horas Oscuras

Tal i com us vaig prometre, per fer-ho emocionant avui us porto el número 3 del Ranking, i és ni més ni menys que Las Horas Oscuras de Juan Francisco Ferrándiz.

Aquest llibre que en principi pertany al gènere de la novel·la històrica, amb bastants tins fantàstics, més que fantasia el que destaca es la llegenda que transpira la història, tan pel que fa a la cultura Irlandesa, com llegendes strigoi o llegenda bíblica.

La lectura t’atrapa fàcilment, amb una manera d’escriure àgil i que en alguns moments de l’obra destaca per uns passatges realment màgics i evocadors (paisatges de gran bellesa, moments tètrics i esgarrifadors escrits amb molta destresa).

Això si,es d’aquestes històries on els protagonistes les passen canutes. Els protagonistes són desgraciats, fins al punt que en determinats moments penses, sisplau que alguna cosa els hi surti bé...

Un dels punts que ajuda molt a enganxar al lector, es l’arc argumental que s’obra cap a la meitat de la novel·la , molt a l’estil de “El nombre de la rosa” i els que l’hagueu llegit m’entendreu, una sèrie d’esdeveniments tràgics: incendis, assassinats, desapareguts apareixen amb unes notes apocalíptiques molt misterioses...

Tal i com us comento això fa que arribem al final de la novel·la molt més ràpid del que ens podríem imaginar.

La veritat és que en el meu cas m’ho he passat molt bé llegint-lo, nomes en algun moment decau al principi ja que triga un poquet a començar l’acció, tot i això és un viatge apassionant amb un ritme cap a  la meitat i fins al final vertiginós, ja que un cop resolta una part, l’acció del final es d’atac de cor.

Pel meu gust ha estat de notable molt alt, i si tal com promet el final (en part obert) tenim continuació  no dubtaré a tornar-me a endinsar dins els murs de Clare (San Culumbano o San Columcille)

Algunes frases amb le que em quedo:

«El poder de los Scholomantes es fuerte. Dominan el arte de seducir nuestro lado oscuro, los deseos y las pasiones que ningún humano, ni siquiera un monje, es capaz de controlar totalmente. Somos criaturas incompletas por faltarnos algo o por haber renunciado a ello. Los hombres como Vlad intuyen la carencia y hurgan en ella. Poder, riqueza, venganza, sangre, sexo...» 

«Mientras las piras de manuscritos paganos arden en el viejo orbe, destruyendo la sabiduría de los antiguos sabios cuyos nombres no son Platón o Aristóteles, nosotros tratamos de recuperarla y protegerla, como prometimos, a riesgo de nuestra vida, pues el regalo más valioso de Dios por debajo de la fe es el conocimiento.»