sábado, 22 de diciembre de 2012


El circo llega sin avisar. 
No viene precedido de ningún anuncio, no se cuelga cartel alguno en los postes o vallas publicitarias del centro ni tampoco aparecen notas ni menciones en los periódicos locales. Sencillamente, está ahí, en un sitio en el que ayer no había nada. Abre sólo de noche y no es un circo cualquiera… 
Le Cirque des Rêves, pues ése es su nombre, es en realidad el escenario de una feroz competición: un terrible duelo entre dos jóvenes magos, Celia y Marco, entrenados desde pequeños para este propósito; un desafío que sus entrenadores llevan preparando desde hace años. Lo que no saben, y pronto descubrirán, es que éste es un juego mortal en el que sólo puede haber un vencedor. Un precio muy alto para dos jóvenes que acaban de descubrir el amor, un amor mágico y profundo que ilumina todo lo que tocan. 
Pero la partida debe continuar, y Marco y Celia sólo podrán confiar en el destino… 


Doncs tal i com us vaig prometre ha arribat l’hora de parlar-vos del número dos del meu ranking 2012. És El Circo de la Noche de Erin Morgenstern. Tot va començar el passat  Sant Jordi, tinc una teoria sobre el dia del llibre i la rosa, la teoria consisteix en que el dia de la Diada, surti si o si a buscar tresors… La veritat es que porto 3 anys seguint la tradició i cada any he trobat joies… Així doncs aquesta passada edició no ha estat diferent… El vaig veure, però no el vaig compra (maleïda crisis) però no us espanteu vaig tornar a buscar-lo quan vaig teniu una mica d’ingressos extra.

Tal i com us comento el cavaller Sant Jordi un cop més em va guia cap un dels llibre més meravellosos que he tingut el plaer de llegir. I es que parlar del Circo de la noche, es parlar de màgia, d’aquella que el que fa es meravellar-te, fer-te somiar, encandilar-te i sobretot fer-te entrar en una dimensió totalment alternativa on tot es possible. I com no em canso de repetir, aquest és l’esperit de la literatura…

I vaig cara a barraca que em despisto, la història és absorbent i hipnòtica. La trama, et lliga de tal manera que un cop entres nomes pots continuar per arribar al final i un cop arribes al final plores per la tristesa que et provoca que no hi hagi 800 pàgines més que et descriguin-te aquesta obra d’art i d’imaginació que és el circ.

Els personatges,  poden semblar plans a un primer nivell, però deseguida veus que com tot en aquest llibre està posat en la seva justa mida… El descriuria com música de vals, et porta, et condueix però hi ha un moment que tu deixes de manar, simplement continues acaronat i seduït per una música que et porta al paradís. Crec que aquesta es la verdadera essència del llibre t’hipnotitza, amb els colors (BLANC I NEGRE) amb les carpes (cada una més meravellosa que l’anterior) amb els artistes, i amb els somiadors de la budanda vermella (tots portem un somiador a dins i aquest llibre el desperta)

Ha estat una experiència única que recomano al 100% als que vulgueu deixar-vos endur a un Circ únic i sensacional, Es un plaer per als sentits que no podeu deixar escapar. És com tenir un somni meravellós del que no volguessis despertar mai.








viernes, 14 de diciembre de 2012

Las Horas Oscuras


Tal i com us vaig prometre, per fer-ho emocionant avui us porto el número 3 del Ranking, i és ni més ni menys que Las Horas Oscuras de Juan Francisco Ferrándiz.



Aquest llibre que en principi pertany al gènere de la novel·la històrica, amb bastants tins fantàstics, més que fantasia el que destaca es la llegenda que transpira la història, tan pel que fa a la cultura Irlandesa, com llegendes strigoi o llegenda bíblica.

La lectura t’atrapa fàcilment, amb una manera d’escriure àgil i que en alguns moments de l’obra destaca per uns passatges realment màgics i evocadors (paisatges de gran bellesa, moments tètrics i esgarrifadors escrits amb molta destresa).


Això si,es d’aquestes històries on els protagonistes les passen canutes. Els protagonistes són desgraciats, fins al punt que en determinats moments penses, sisplau que alguna cosa els hi surti bé...
Un dels punts que ajuda molt a enganxar al lector, es l’arc argumental que s’obra cap a la meitat de la novel·la , molt a l’estil de “El nombre de la rosa” i els que l’hagueu llegit m’entendreu, una sèrie d’esdeveniments tràgics: incendis, assassinats, desapareguts apareixen amb unes notes apocalíptiques molt misterioses...

Tal i com us comento això fa que arribem al final de la novel·la molt més ràpid del que ens podríem imaginar.

La veritat és que en el meu cas m’ho he passat molt bé llegint-lo, nomes en algun moment decau al principi ja que triga un poquet a començar l’acció, tot i això és un viatge apassionant amb un ritme cap a  la meitat i fins al final vertiginós, ja que un cop resolta una part, l’acció del final es d’atac de cor.


Pel meu gust ha estat de notable molt alt, i si tal com promet el final (en part obert) tenim continuació  no dubtaré a tornar-me a endinsar dins els murs de Clare (San Culumbano o San Columcille)

Algunes frases amb le que em quedo:

«El poder de los Scholomantes es fuerte. Dominan el arte de seducir nuestro lado oscuro, los deseos y las pasiones que ningún humanoni siquiera un monje, es capaz de controlar totalmente. Somos criaturas incompletas por faltarnos algo o por haber renunciado a elloLos hombres como Vlad intuyen la carencia y hurgan en ella. Poder, riqueza, venganza, sangre, sexo...» 

«Mientras las piras de manuscritos paganos arden en el viejo orbe, destruyendo la sabiduría de los antiguos sabios cuyos nombres no son Platón o Aristótelesnosotros tratamos de recuperarla y protegerla, como prometimos, a riesgo de nuestra vidapues el regalo más valioso de Dios por debajo de la fe es el conocimiento.»


miércoles, 12 de diciembre de 2012

2012 any de lectures



Aquest 2012 ha donat molt de si a nivell literari,  em venia molt  de gust compartir Aquest 16 llibres que han fet el meu 2012 més especial!

Som-hi comencem el repàs.


 El número 16.
Durant el gener vaig tenir l'oportunitat de lleguir tot un clàssic com es Jane Eyre per una de les germanes Brönte en aquest cas la Charlotte, (que dir-vos?) una gran experiència. Sobretot perque es un d'aquest llibres que un cop el descobreixes, entens tota l'aura que l'envolta. Romanticisme gòtic, la història de dos personatges que són com la nit i el dia i s'enamoren. El millor les converses dels protagonistes, d'una sensibilitat brillant. La meva nota un 7.
Si no teniu ganes de lleguir, la sèrie de la BBC Jane Eyre és una adaptació excel·lent.





El número 15.


Los Juegos del Hambre de Suzanne Collins, Llibre que quan el descobreixes veus que no es simplement una novel·la juvenil. No senyor es adulta, arriscada, salvatge, no deixa indiferent i ens fa prendre consciència d'uns sistema polític corrupte, que per molt que s'ompli la boca amb justícia, es fals i traïdor. Una història de SUPERVIVÈNCIA. Nomes he llegit la primera part de la trilogia, masses ganes de continuar no tinc ara per ara. Però reconec que la primera va ser una gran lectura. L'adaptació cinematogràfica es fidel i val la pena. Esperem a veure les següents com es presenten. La meva nota un 6.5



El número 14



La ciudad de los libros soñadores de Walter Moers. Amb una paraula fascinant. ha resultat la sorpresa a nivell de descobriment. Aquest llibre va arribar de la manera més casual a les meves mans. Un dia mirant llibres en uns gran magatzems vaig llegir la primera pàgina, i ja no em vaig poder desfer d'ell fins a l'última pàgina, va ser fascinant el viatge els personatges, el Orm. És un llibre que per damunt de tot destil·la amor literari i veneració per la imaginació a l'altura del millor Mickel Ende, no deixeu de llegir-lo, el vostre nen interior us ho agrairà. La meva nota un 7.5





El número 13


El mapa del tiempo de Felix J. Palma. Meravellós, Enganxa, emociona et fa creure en allò increïble i un cop acabes vas a busca la segona part i te la guardes com un tresor, per busca el moment més propici per entrar una altre cop en el meravellós imaginari d'en Palma i d'en Wells. He trobat aquest paràgraf que m'ha fet emocionar tot recordant l’increïble viatge realitzat en aquest llibre. Creieu-me no defrauda. La meva nota un 8.5


Por las páginas de El mapa del tiempo pasan Jack El Destripador, El Hombre Elefante, H.G. Wells, Bram Stooker, Henry James, entre otros ilustres o siniestros personajes reales, y un sinfín de personajes inventados como Claire Haggerty, que vive una historia de amor con un hombre del futuro, o Andrew Harrington, que quiere viajar al pasado para salvar a su amada de las garras de un asesino, y todos ellos se mueven por un Londres fascinado por los avances científicos y que sueña con viajar con la máquina que Wells inventó en la ficción literaria y una empresa, Viajes Temporales Murray, hace realidad.


El número 12 i 11

Dos llibre de títol casi igual, que m'han ajudat a veure aquest darrer any d'una manera més positiva. La meva nota per tots dos és un 6.5. Gràcies Nois ;)


                                                                                                          
El número 10


La casa de Riverton de la Kate Morton, Durant el 2012 l'autora ha tret Las horas distantes.  He llegit moltes ressenyes i opinions de que el més bonic dels tres és El Jardin Olvidado, i me’l deixo per més endavant. La casa de Riverton és d'aquells llibres que es deixa llegir, que et fa partícipa d'una ambientació que és un personatge més. La meva nota un 6 perquè l'únic fallo que li he trobat es que ha estat una mica lenta




 El número 9

Tots els meus Secrets. Del meu adorat Victor Amela. Com pot ser que aquest home tot el que fa, ho faci tan bé? Un llibre curiós, intel·ligent, impossible avorrir-te, amb un grapat d'idees interessant per dur a terme, digne d'un geni! La meva nota un 7.5






El número 8

La fricada del any, si senyor el llibre d'en Mario Vaquerizo, per saber una mica més d'un home que em fascina suposo perquè de gran magradaria ser com ell. El trobo únic i fresc, El seu llibre ens explica com ha arribar a ser qui és i ens ajuda a veure a una persona que s'ha fet a ella mateixa i que resulta realment interessant. la meva nota un 6.




El número 7


Un llibre que em vaig llegir en un sospir, 11 minutos de Paulo Coelho, fa reflexionar, t’atrapa, et fa pensar en coses que habitualment no ens plantegem. La història d'una noia que les coses no li surten com s'esperaven i acaba sent una cosa que es molt difícil de concebre, el que ella fa com ho fa i perquè ho fa. Ens dona una història colpidora de com la sort ens canvia i com nosaltres ens adaptem o no i sobretot dels judicis que molts cops fem. Realment bonic molt recomanable. La meva nota un 7.






El número 6


Un clàssic, un llibre que mai  em cansa, aquest any me rellegit Dràcula de Bram Stoker. Crec que es una història única i irrepetible, un argument portat a la sacietat, però que neix d'un únic llibre, d'una única història que es tan gran que ja es immortal. Per totes aquelles persones que ens fasina la idea dels vampirs, crec que es molt recomanable viatjar a la font descobrir com neix un mite. Descobrireu com aquest escriptor juga amb la por d'una manera brillant. No ens descriu escenes amb alta violència amb sang i fetge. No li cal. Sap portar al lector a un estat on juga amb ell. Ens escriu i ens explica però ens deixa molt espai a imaginar a descobrir-ho per nosaltres mateixos, ens fa agafar por a la ignorància, a la bogeria, a la transformació en un monstre, al no saber, allò desconegut i que no entenem. I òbviament en Dràcula ens sedueix perquè no es un dolent i prou. Es un personatge de clarobscur de grans llums però de mes ombres. la meva nota es un 9. No us la perdeu es grandiosa


El número 5


Rios de Londres és una novel·la diferent, original i fresca, que té un problema o hi entres o no hi entres, la veritat es que m'ha agradat i la recomano, però no crec que  segueixi la saga d'aquest personatge. Es una novel·la negra amb tins fantàstics i us comento sóc bastant de fantasia, així que no entenc perquè no he entrat. M'ha entretingut, m'ha fet riure, però com us dic hi ha alguna cosa que no m'ha acabat de quallar suposo que l'ambientació es tan real que la part fantàstica simplement no hi lliga, la meva nota un 6.5






El número 4


La saga de los Longevos. Ja està he arribat a la més fluixeta de l'any. És deixa llegir, la ciutat de Santander sembla que la respiris, enganxa moltíssim, es llegeix ràpid i és fa curta. Però... i vet aquí el problema, no me la crec. Sé que la seva funció no es aquesta, que compleix en entretenir i en agradar. Suposo que per a mi es molt important entrar i formar part de la història i quan no caic a l'interior del llibre costa que magradi Si us ve de gust una història romàntica, amb multitud de coses curioses per aprendre i també gran dosis d'imaginació us agradarà. Jo l’he trobat pastelona i poc profunda. La meva nota es un 5.5.




I per avui us deixo. Les tres novel·les que més bona puntuació tenen d'aquest 2012 i les que més m'han agradat us prometo que us les porto en breu.





jueves, 27 de marzo de 2008

Edmond Dantés

Edmond Dantés, un joven marino, es arrestado el dia de su boda y conducido al castillo de If, donde permanece catorce años- sin saber nunca la razón de su confinamiento- hasta que logra evadirse gracias a un viejo enemigo de Napoleón, el abate Faira. De él hereda sus conocimientos y un tesoro escondido en la isla de Montecristo. Convertido en un hombre rico, influyente y enigmático, vuelve a Paris para consumar su venganza.

Esto y mucho más es el Conde de Montecristo... Una afirmación muy cierta es que no ha hombres como Edmond Dantés!

Muy recomendable.

viernes, 29 de febrero de 2008

Todos cometemos fallos

Aquesta entrada la dedico al llibre que m'estic lleguint actualement! es l'ultim de la saga Potter! així que qui no se l'hagi lleguit i no vulgui saver res que no contunui lleguint!
UN cop l'avis dit! Procedeixo al fracment!

Gellert

Creo que tu punto clave es la opinión de que los magos deben ejercer su dominio por el propio bien de los muggles. Sí, nos han dado poder y, en efecto, semejante poder nos da derecho a gobernar, pero también nos asigna responsabilidades sobre los gobernados. Debemos subrayar este concepto, porque será la piedra angular sobre la que empezaremos a construir. Cuando encontremos oposición- y sin duda la encontraremos-, ésa será la base de todos nuestros argumentos. Nosotros asumimos el control por el bien de todos, lo que implica que cuando hallemos resistencia, debemos emplear sólo la fuerza imprescindible(¡Ése fue tu error en Drumstrang! Aunque no me quejo, porque, si no te hubieran expulsado no nos habríamos conocido)

Albus

Això demostra que tothom te un passat però que si ens adonem de les coses a temps, podem salvar vides, ideologies, i altres coses no menys importants...
Un dels personatges que més admiro (gay o no) dins del món Potter! El Dumblendore es un dels meus personatges preferits!

jueves, 14 de febrero de 2008

La dama de Blanco

Antes de que en aquel día se hubiera puesto el sol, antes de que desapareciera de nuestra vista el hogar que se había cerrado para ella, las palabras de despedida con las que nos separamosen Limmeridge había sido evocadas por ambos, las repetí yo y las recordo ella

" Si llega un instante en el que toda la devoción de mi corazón de mi alma y de mi fuerza pueda proporcionarle un segundo de felicidad ¿querrá usted recordar al pobre profesor de dibujo que un tiempo estuvo a su servicio?. Ella, que apenas recordaba ahora el terror y la angustia de los últimos tiempos, recordó aquellas palabras y apoyó, inocente y confiada, su pobre cabeza sobre el pecho del hombre que las había dicho. En aquel momento me llamó por mi nombre y me dijo: "Han tratado de hacerme olvidarlo todo, Walter;pero me acuerdo de Marian y me acuerdo de ti;" En aquel momento, yo, que hacía mucho le había entregado mi amor, le entregué mi vida y di gracias a Dios de que era mía y podía vindrársela a ella.

¡sí!, había llegado ese instante. Desde miles y miles de millas a través de bosques y desiertos en los que compañeros más fuertes que yo habían caído junto a mí, a través del peliogro de muerte que tres veces se me presentó y del que tres veces escapé, las manos que conducen a los hombres por el oscuro camino hacia el futuro me habían conducido hasta ese instante. Abandonada y pobre , exasperada y consumida, ajada su belleza y su mente oscurecida; despojada de su posición en el mundo y de su sitio entre los vivos, ahora pude depositar, sin provocar reproches, a sus queridos pies, la devidión que le había prometido, la devoción de mi corazón, mi alma y mi fuerza. ¡por fin era mía, por el derecho que a ello me daban sus miserias y su abandono! Mía para apoyarla, protegerla, cuidarla y restablecerla. Mía para amarla y respetarla como padre y hermano a la vez. Mía para vengarla a costa de sacrificios y peligros de toda clase, a costa de una lucha sín esperanza contra el rango y el poder, a costa de largas batallas contra el engaño bien armado y contra el éxito fortalecido, a costa de la ruina de mi reputación, de la perdida de mis amigos, a costa del riesgo de mi vida...

Grandissim troç del llibre que m'estic lleguin actualment super potent!

viernes, 8 de febrero de 2008

LA SOMBRA DEL VIENTO

Aquí deixaré el meu primer comentari com a bloggera... i per a mi te marcada importancia que sigui aquesta gran carta, extreta del llibre "la sombra del viento" Carlos Ruiz Zafon, un llibre que sense dubte m'ha marcat! d'una manera, que ni jo mateixa mesperava us el recomano!

"Esta mañana me he enterado por Jorge de que realmente dejaste Barcelona y te fuiste en busca de tus sueños. Siempre temí que esos sueños no te iban a dejar nunca ser mío, ni de nadie. Me hubiera gustado verte una última vez, poder mirarte a los ojos y decirte cosas que no sé contarle a una carta. Nada salió como lo habíamos planeado. Te conozco demasiado y sé que no me escribirás, que ni siquiera me enviarás tu dirección, que querrás ser otro. Sé que me odiarás por no haber estado allí como te prometí. Que creerás que te fallé. Que no tuve valor. Tantas veces te he imaginado, solo en aquel tren, convencido de que te había traicinado. Muchas veces intenté encontrate, pero me dijerón que ya no querías saber nada de mí. ¿Quémentiras te contarón? ¿Qué te dijerón de mí? ¿Por qué les creíste?Ahora ya sé que te he perdido, que lo he perdido todo. Y aun así no puedo dejar que te vayas para siempre y me olvides sin que sepas que no te guardo rencor, que yo lo sabía desde el principio, que sabía que te iba a perder y que tú nunca ibas a ver en mi lo que yo en ti.Quiero que sepas que te quise desdel primer día y que te sigo queriendo, ahora más que nunca, aunque te pese. Te escribo a esondidas, sin que nadie lo sepa. Jorge ha jurado que si vuelve a verte te matará. No me dejan ya salir de casa, ni asomarme a la ventana. No creo que me perdonen nunca.No sé si te llegaran mis palabras. Pero si así fuera y decides volver por mí, aquí encontrarás el modo de hacerlo. Mientras te escribo te imagino en aquel tren, cargado de sueños y con el alma rota de traición, huyendo de todos nosotros y de ti mismo. Hay tantas cosas que no puedo contarte. Cosas que nunca supimos y que es mejor que no sepás nunca.No deseo nada más en el mundo que seas feliz, que todo a lo que aspiras se haga realidad y que, aunque me olvides con el tiempo, algún día lleges a comprender lo mucho que te quise."

SIEMPRE