La Boira

El circo llega sin avisar. 

No viene precedido de ningún anuncio, no se cuelga cartel alguno en los postes o vallas publicitarias del centro ni tampoco aparecen notas ni menciones en los periódicos locales. Sencillamente, está ahí, en un sitio en el que ayer no había nada. Abre sólo de noche y no es un circo cualquiera… 

Le Cirque des Rêves, pues ése es su nombre, es en realidad el escenario de una feroz competición: un terrible duelo entre dos jóvenes magos, Celia y Marco, entrenados desde pequeños para este propósito; un desafío que sus entrenadores llevan preparando desde hace años. Lo que no saben, y pronto descubrirán, es que éste es un juego mortal en el que sólo puede haber un vencedor. Un precio muy alto para dos jóvenes que acaban de descubrir el amor, un amor mágico y profundo que ilumina todo lo que tocan. 

Pero la partida debe continuar, y Marco y Celia sólo podrán confiar en el destino… 

Doncs tal i com us vaig prometre ha arribat l’hora de parlar-vos del número dos del meu ranking 2012. És El Circo de la Noche de Erin Morgenstern. Tot va començar el passat  Sant Jordi, tinc una teoria sobre el dia del llibre i la rosa, la teoria consisteix en que el dia de la Diada, surti si o si a buscar tresors… La veritat es que porto 3 anys seguint la tradició i cada any he trobat joies… Així doncs aquesta passada edició no ha estat diferent… El vaig veure, però no el vaig compra (maleïda crisis) però no us espanteu vaig tornar a buscar-lo quan vaig teniu una mica d’ingressos extra.

Tal i com us comento el cavaller Sant Jordi un cop més em va guia cap un dels llibre més meravellosos que he tingut el plaer de llegir. I es que parlar del Circo de la noche, es parlar de màgia, d’aquella que el que fa es meravellar-te, fer-te somiar, encandilar-te i sobretot fer-te entrar en una dimensió totalment alternativa on tot es possible. I com no em canso de repetir, aquest és l’esperit de la literatura…

I vaig cara a barraca que em despisto, la història és absorbent i hipnòtica. La trama, et lliga de tal manera que un cop entres nomes pots continuar per arribar al final i un cop arribes al final plores per la tristesa que et provoca que no hi hagi 800 pàgines més que et descriguin-te aquesta obra d’art i d’imaginació que és el circ.

Els personatges,  poden semblar plans a un primer nivell, però deseguida veus que com tot en aquest llibre està posat en la seva justa mida… El descriuria com música de vals, et porta, et condueix però hi ha un moment que tu deixes de manar, simplement continues acaronat i seduït per una música que et porta al paradís. Crec que aquesta es la verdadera essència del llibre t’hipnotitza, amb els colors (BLANC I NEGRE) amb les carpes (cada una més meravellosa que l’anterior) amb els artistes, i amb els somiadors de la budanda vermella (tots portem un somiador a dins i aquest llibre el desperta)

Ha estat una experiència única que recomano al 100% als que vulgueu deixar-vos endur a un Circ únic i sensacional, Es un plaer per als sentits que no podeu deixar escapar. És com tenir un somni meravellós del que no volguessis despertar mai.