Aquest 2012 ha donat molt de si a nivell literari, em venia molt de gust compartir Aquest 16 llibres que han fet el meu 2012 més especial!
Som-hi comencem el repàs.
El número 16.
Durant el gener vaig tenir l'oportunitat de lleguir tot un clàssic com es Jane Eyre per una de les germanes Brönte en aquest cas la Charlotte, (que dir-vos?) una gran experiència. Sobretot perque es un d'aquest llibres que un cop el descobreixes, entens tota l'aura que l'envolta. Romanticisme gòtic, la història de dos personatges que són com la nit i el dia i s'enamoren. El millor les converses dels protagonistes, d'una sensibilitat brillant. La meva nota un 7.
Si no teniu ganes de lleguir, la sèrie de la BBC Jane Eyre és una
adaptació excel·lent.
El número 15.
Los Juegos del Hambre de Suzanne Collins,
Llibre que quan el descobreixes veus que no es simplement una novel·la juvenil.
No senyor es adulta, arriscada, salvatge, no deixa indiferent i ens fa prendre consciència
d'uns sistema polític corrupte, que per molt que s'ompli la boca amb justícia,
es fals i traïdor. Una història de SUPERVIVÈNCIA. Nomes he llegit la primera
part de la trilogia, masses ganes de continuar no tinc ara per ara. Però
reconec que la primera va ser una gran lectura. L'adaptació cinematogràfica es
fidel i val la pena. Esperem a veure les següents com es presenten. La meva
nota un 6.5
El número 14
La ciudad de los libros soñadores de Walter Moers. Amb una paraula fascinant. ha resultat la sorpresa a nivell de descobriment. Aquest llibre va arribar de la manera més casual a les meves mans. Un dia mirant llibres en uns gran magatzems vaig llegir la primera pàgina, i ja no em vaig poder desfer d'ell fins a l'última pàgina, va ser fascinant el viatge els personatges, el Orm. És un llibre que per damunt de tot destil·la amor literari i veneració per la imaginació a l'altura del millor Mickel Ende, no deixeu de llegir-lo, el vostre nen interior us ho agrairà. La meva nota un 7.5
El número 13
El mapa del tiempo de Felix J. Palma. Meravellós,
Enganxa, emociona et fa creure en allò increïble i un cop acabes vas a busca la
segona part i te la guardes com un tresor, per busca el moment més propici per
entrar una altre cop en el meravellós imaginari d'en Palma i d'en Wells. He
trobat aquest paràgraf que m'ha fet emocionar tot recordant l’increïble viatge
realitzat en aquest llibre. Creieu-me no defrauda. La meva nota un 8.5
Por las páginas de El mapa del tiempo pasan Jack El Destripador, El Hombre Elefante, H.G. Wells, Bram Stooker, Henry James, entre otros ilustres o siniestros personajes reales, y un sinfín de personajes inventados como Claire Haggerty, que vive una historia de amor con un hombre del futuro, o Andrew Harrington, que quiere viajar al pasado para salvar a su amada de las garras de un asesino, y todos ellos se mueven por un Londres fascinado por los avances científicos y que sueña con viajar con la máquina que Wells inventó en la ficción literaria y una empresa, Viajes Temporales Murray, hace realidad.
El número 12 i 11
Dos llibre de títol casi igual, que m'han ajudat a veure aquest darrer any d'una manera més positiva. La meva nota per tots dos és un 6.5. Gràcies Nois ;)
El número 10
La casa de Riverton de la Kate Morton, Durant
el 2012 l'autora ha tret Las horas distantes. He
llegit moltes ressenyes i opinions de que el més bonic dels tres és El Jardin
Olvidado, i me’l deixo per més endavant. La casa de Riverton és d'aquells
llibres que es deixa llegir, que et fa partícipa d'una ambientació que és un
personatge més. La meva nota un 6 perquè l'únic fallo que li he trobat es que
ha estat una mica lenta
El número 9
Tots els meus Secrets. Del meu adorat Victor Amela. Com pot ser que aquest home tot el que fa, ho faci tan bé? Un llibre curiós, intel·ligent, impossible avorrir-te, amb un grapat d'idees interessant per dur a terme, digne d'un geni! La meva nota un 7.5
El número 8
La fricada del any, si senyor el llibre d'en Mario Vaquerizo, per saber una mica més d'un home que em fascina suposo perquè de gran magradaria ser com ell. El trobo únic i fresc, El seu llibre ens explica com ha arribar a ser qui és i ens ajuda a veure a una persona que s'ha fet a ella mateixa i que resulta realment interessant. la meva nota un 6.
El número 7
Un llibre que em vaig llegir en un sospir, 11
minutos de Paulo Coelho, fa reflexionar, t’atrapa, et fa pensar en coses que
habitualment no ens plantegem. La història d'una noia que les coses no li
surten com s'esperaven i acaba sent una cosa que es molt difícil de concebre,
el que ella fa com ho fa i perquè ho fa. Ens dona una història colpidora de com
la sort ens canvia i com nosaltres ens adaptem o no i sobretot dels judicis que
molts cops fem. Realment bonic molt recomanable. La meva nota un 7.
El número 6
Un clàssic, un llibre que mai em cansa, aquest any me rellegit Dràcula de
Bram Stoker. Crec que es una història única i irrepetible, un argument portat a
la sacietat, però que neix d'un únic llibre, d'una única història que es tan
gran que ja es immortal. Per totes aquelles persones que ens fasina la idea dels
vampirs, crec que es molt recomanable viatjar a la font descobrir com neix un
mite. Descobrireu com aquest escriptor juga amb la por d'una manera brillant.
No ens descriu escenes amb alta violència amb sang i fetge. No li cal. Sap
portar al lector a un estat on juga amb ell. Ens escriu i ens explica però ens
deixa molt espai a imaginar a descobrir-ho per nosaltres mateixos, ens fa
agafar por a la ignorància, a la bogeria, a la transformació en un monstre, al
no saber, allò desconegut i que no entenem. I òbviament en Dràcula ens sedueix perquè
no es un dolent i prou. Es un personatge de clarobscur de grans llums però de
mes ombres. la meva nota es un 9. No us la perdeu es grandiosa
El número 5
Rios de Londres és una novel·la diferent,
original i fresca, que té un problema o hi entres o no hi entres, la veritat es
que m'ha agradat i la recomano, però no crec que segueixi la saga
d'aquest personatge. Es una novel·la negra amb tins fantàstics i us comento sóc
bastant de fantasia, així que no entenc perquè no he entrat. M'ha entretingut,
m'ha fet riure, però com us dic hi ha alguna cosa que no m'ha acabat de quallar
suposo que l'ambientació es tan real que la part fantàstica simplement no hi
lliga, la meva nota un 6.5
El número 4
La saga de los Longevos. Ja està he arribat a
la més fluixeta de l'any. És deixa llegir, la ciutat de Santander sembla que la
respiris, enganxa moltíssim, es llegeix ràpid i és fa curta. Però... i vet aquí
el problema, no me la crec. Sé que la seva funció no es aquesta, que compleix en
entretenir i en agradar. Suposo que per a mi es molt important entrar i formar
part de la història i quan no caic a l'interior del llibre costa que magradi Si us ve de gust una història romàntica, amb multitud de coses
curioses per aprendre i també gran dosis d'imaginació us agradarà. Jo l’he
trobat pastelona i poc profunda. La meva nota es un 5.5.
I per avui us deixo. Les tres
novel·les que més bona puntuació tenen d'aquest 2012 i les que més m'han
agradat us prometo que us les porto en breu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario